PENSIONS - L'assalt més agosarat

La proposta d'instauració d'un “factor de sostenibilitat” al sistema públic de pensions suposa una greu agressió contra l'aparell de protecció social i una evident amenaça per als pensionistes actuals i els futurs. Article d'Àlex Tisminetzky, advocat del Col·lectiu Ronda publicat a El Periódico

 Des dels anys 90, l'acció legislativa desenvolupada a l'Estat espanyol en matèria de pensions i Seguretat Social té un únic objectiu: reduir la despesa a base de rebaixar el nombre de pensionistes i l'import de les seves pensions. Un continu de reformes que ens deixa una pensió mitjana oficial de només 880 euros -i de poc més de 650 euros en les dones- i que ens porta a encapçalar rànquings europeus vergonyosos, com el de percentatge de pensionistes situats per sota del    llindar de la pobresa.

 En els darrers anys hem viscut una perillosa acceleració d'aquesta dinàmica, amb una cascada de lleis, moltes de les quals ni tan sols arriben a entrar en vigor abans de ser novament reformades per una normativa encara més restrictiva. Les pensions es rebaixen sota mínims, i alhora s'estén un desconcert absolut entre les persones que estan en edat propera a la jubilació, i que després d'anys de cotitzacions no saben quina normativa se'ls acabarà aplicant.

Doblan las campanas por los trabajadores

Este verano se han recrudecido las propuestas amenazadoras sobre los derechos laborales desde las instituciones del capitalismo globalizado, la derecha neoliberal y la gran patronal. No consideran suficiente el empobrecimiento del país y haber convertido en un guiñapo el Estatuto de los Trabajadores. Conviene empezar el curso laboral analizando por donde vienen los tiros contra los trabajadores para intentar defendernos
A primeros de agosto el FMI propuso bajar los salarios en España un 10%, como método esclavista para crear empleo, el contrato único y reducir el papel de los jueces en los ERE. La Comisión Europea, a través del comisario Olli Rehn, seguía con el bombardeo sobre las precarias posiciones laborales en agosto y dijo que España necesitaba más austeridad y un ajuste como el de Letonia e Irlanda, y le fijó al gobierno la fecha de septiembre para los cambios.